Des del carrer, res no canvia : ni la casa, ni el mur, ni el clos, ni el portal. A l’interior, una extensió es recolza a l’existent en tota l’amplada de la parcel·la per tal de preservar i admirar la bellesa del jardí. Entremig, l’accés relliga els usos : la vida en parella de cada dia, la vida en familia quan la casa està ocupada, la vida social quan es rep. Totes les peces de l’extensió es despleguen cap al jardí : vistes directes des dels espais de dia, vistes filtrades des dels espais de nit i treball. La casa existent rep al visitant. Les mirades son puntuals, les relacions curtes. L’intimitat del cor del jardí és preservada, el visitant sospita pero no veu, l’existent ens protegeix de les mirades.